CATULLI - CATULLI CARMINA DOCTA - CARMEN LXII

0

62

Vesper adest, iuvenes, consurgite: vesper Olympo

exspectata diu vix tandem lumina tollit.

Surgere iam tempus, iam pinguis linquere mensas,

iam veniet virgo, iam dicetur hymenaeus.

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

Cernitis, innuptae, iuvenes? Consurgite contra;

nimirum Oetaeos ostendit Noctifer ignes.

Sic certest; viden ut perniciter exsiluere?

Non temere exsiluere, canent quod vincere par est.

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

Non facilis nobis, aequales, palma parata est;

aspicite, innuptae secum ut meditata requirunt.

Non frustra meditantur: habent memorabile quod sit;

nec mirum penitus quae tota mente laborant.

Nos alio mentes, alio divisimus aures;

iure igitur vincemur: amat victoria curam.

Quare nunc animos saltem convertite vestros;

dicere iam incipient, iam respondere decebit.

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

Hespere, quis caelo fertur crudelior ignis?

Qui natam possis complexu avellere matris,

complexu matris retinentem avellere natam,

et iuveni ardenti castam donare puellam.

Quid faciunt hostes capta crudelius urbe?

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

Hespere, quis caelo lucet iucundior ignis?

Qui desponsa tua firmes conubia flamma,

quae pepigere viri, pepigerunt ante parentes,

nec iunxere prius quam se tuus extulit ardor.

Quid datur a divis felici optatius hora?

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

Hesperus e nobis, aequales, abstulit unam.

. . . . . .

. . . . . .

Namque tuo adventu vigilat custodia semper,

nocte latent fures, quos idem saepe revertens,

Hespere, mutato comprendis nomine Eous.

At lubet innuptis ficto te carpere questu.

Quid tum, si carpunt, tacita quem mente requirunt?

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

Ut flos in saeptis secretus nascitur hortis,

ignotus pecori, nullo convolsus aratro,

quem mulcent aurae, firmat sol, educat imber;

multi illum pueri, multae optavere puellae:

idem cum tenui carptus defloruit ungui,

nulli illum pueri, nullae optavere puellae:

sic virgo, dum intacta manet, dum cara suis est;

cum castum amisit polluto corpore florem,

nec pueris iucunda manet, nec cara puellis.

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

Ut vidua in nudo vitis quae nascitur arvo,

numquam se extollit, numquam mitem educat uvam,

sed tenerum prono deflectens pondere corpus

iam iam contingit summum radice flagellum;

hanc nulli agricolae, multi coluere iuvenci:

sic virgo, dum intacta manet, dum inculta senescit;

cum par conubium maturo tempore adempta est,

cara viro magis et minus est invisa parenti.

‹Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!›

Et tu ne pugna cum tali coniuge, virgo.

Non aequom est pugnare, pater cui tradidit ipse,

ipse pater cum matre, quibus parere necesse est.

Virginitas non tota tua est, ex parte parentum est,

tertia pars patrist, pars est data tertia matri,

tertia sola tua est: noli pugnare duobus,

qui genero sua iura simul cum dote dederunt.

Hymen o | Hymenaee, | Hymen ades o | Hymenaee!

62

Vēspĕr ădēst, iŭvĕnēs, cōnsūrgĭtĕ: vēspĕr Ŏlŷmpō

ēxspēctātă dĭū vīx tāndēm lūmĭnă tōllīt.

Sūrgĕrĕ iām tēmpūs, iām pīnguīs līnquĕrĕ mēnsās,

iām vĕnĭēt vīrgō, iām dīcētūr hўmĕnaēūs.

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!

Cērnĭtĭs, īnnūptaē, iŭvĕnēs? Cōnsūrgĭtĕ cōntrā;

nīmīrum Oētaēōs ōstēndīt Nōctĭfĕr īgnēs.

Sīc cērtēst; vĭdĕn ūt pērnīcĭtĕr ēxsĭlŭērĕ?

Nōn tĕmĕre ēxsĭlŭērĕ, cănēnt quōd vīncĕrĕ pār ēst.

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!

Nōn făcĭlīs nōbīs, aēquālēs, pālmă părāta ēst;

āspĭcĭte, īnnūptaē sēcum ūt mĕdĭtātă rĕquīrūnt.

Nōn frūstrā mĕdĭtāntŭr: hăbēnt mĕmŏrābĭlĕ quōd sīt;

nēc mīrūm pĕnĭtūs quaē tōtā mēntĕ lăbōrānt.

Nōs ălĭō mēntēs, ălĭō dīvīsĭmŭs aūrēs;

iūre ĭgĭtūr vīncēmŭr: ămāt vīctōrĭă cūrām.

Quārē nūnc ănĭmōs sāltēm cōnvērtĭtĕ vēstrōs;

dīcĕrĕ iam īncĭpĭēnt, iām rēspōndērĕ dĕcēbīt.

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!

Hēspĕrĕ, quīs caēlō fērtūr crūdēlĭŏr īgnīs?

Quī nātām pōssīs cōmplēxu āvēllĕrĕ mātrīs,

cōmplēxū mātrīs rĕtĭnēntem āvēllĕrĕ nātām,

ēt iŭvĕni ārdēntī cāstām dōnārĕ pŭēllām.

Quīd făcĭūnt hōstēs cāptā crūdēlĭŭs ūrbĕ?

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!

Hēspĕrĕ, quīs caēlō lūcēt iūcūndĭŏr īgnīs?

Quī dēspōnsă tŭā fīrmēs cōnūbĭă flāmmā,

quaē pĕpĭgērĕ vĭrī, pĕpĭgērūnt āntĕ părēntēs,

nēc iūnxērĕ prĭūs quām sē tŭŭs ēxtŭlĭt ārdōr.

Quīd dătŭr ā dīvīs fēlīci ōptātĭŭs hōrā?

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!

Hēspĕrŭs ē nōbīs, aēquālēs, ābstŭlĭt ūnām.

. . . . . .

. . . . . .

Nāmquĕ tŭo ādvēntū vĭgĭlāt cūstōdĭă sēmpēr,

nōctĕ lătēnt fūrēs, quōs īdēm saēpĕ rĕvērtēns,

Hēspĕrĕ, mūtātō cōmprēndīs nōmĭne Ĕōūs.

Āt lŭbĕt īnnūptīs fīctō tē cārpĕrĕ quēstū.

Quīd tūm, sī cārpūnt, tăcĭtā quēm mēntĕ rĕquīrūnt?

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!

Ūt flōs īn saēptīs sēcrētūs nāscĭtŭr hōrtīs,

īgnōtūs pĕcŏrī, nūllō cōnvōlsŭs ărātrō,

quēm mūlcēnt aūraē, fīrmāt sōl, ēdŭcăt īmbēr;

mūlti īllūm pŭĕrī, mūltae ōptāvērĕ pŭēllaē:

īdēm cūm tĕnŭī cārptūs dēflōrŭĭt ūnguī,

nūlli īllūm pŭĕrī, nūllae ōptāvērĕ pŭēllaē:

sīc vīrgō, dum īntāctă mănēt, dūm cāră sŭīs ēst;

cūm cāstum āmīsīt pōllūtō cōrpŏrĕ flōrēm,

nēc pŭĕrīs iūcūndă mănēt, nēc cāră pŭēllīs.

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!

Ūt vĭdŭa īn nūdō vītīs quaē nāscĭtŭr ārvō,

nūmquām se ēxtōllīt, nūmquām mītem ēdŭcăt ūvām,

sēd tĕnĕrūm prōnō dēflēctēns pōndĕrĕ cōrpūs

iām iām cōntīngīt sūmmūm rādīcĕ flăgēllūm;

hānc nūlli āgrĭcŏlaē, mūltī cŏlŭērĕ iŭvēncī:

sīc vīrgō, dum īntāctă mănēt, dum īncūltă sĕnēscīt;

cūm pār cōnŭbĭūm mātūrō tēmpŏre ădēmpta ēst,

cāră vĭrō măgĭs ēt mĭnŭs ēst īnvīsă părēntī.

‹Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!›

Ēt tū nē pūgnā cūm tālī cōniŭgĕ, vīrgŏ.

Nōn aēquom ēst pūgnārĕ, pătēr cuī trādĭdĭt īpsĕ,

īpsĕ pătēr cūm mātrĕ, quĭbūs pārērĕ nĕcēsse ēst.

Vīrgĭnĭtās nōn tōtă tŭa ēst, ēx pārtĕ părēntum ēst,

tērtĭă pārs pātrīst, pārs ēst dătă tērtĭă mātrī,

tērtĭă sōlă tŭa ēst: nōlī pūgnārĕ dŭōbūs,

quī gĕnĕrō sŭă iūră sĭmūl cūm dōtĕ dĕdērūnt.

Hŷmēn ō | Hўmĕnaēĕ, | Hўmēn ădĕs ō | Hўmĕnaēĕ!